Bases per la identificació de les altes capacitats

En medicina i psicologia, el diagnòstic constitueix una mena d’“art”, encara que fonamentat en unes premisses d’identificació que el professional ha de saber utilitzar a la perfecció. I, malgrat que no es pot diagnosticar a una persona com d’altes capacitats intel·lectuals o talents específics, atès que no es tracta d’una malaltia, hi ha que exigir a l’especialista que identifica aquestes altes capacitats o talents específics, que conegui a fons el seu camp professional, tingui experiència i domini les eines de detecció que utilitza.

Entre aquestes eines hi són els test que serveixen per valorar el quocient intel·lectual (QI) d’una persona. El QI, encara que és un indicador molt important a tenir en compte a la detecció de les altes capacitats, no constitueix per ell mateix una identificació completa. L’especialista ha de ser conscient d’això i, per suposat, saber que és del tot inadequat interpretar el seu resultat de forma estricta, és a dir, que no es pot concloure que un determinat individu té altes capacitats perquè el seu QI és de 130 i que un altre no ho és, perquè el seu QI és de 129.

Hi ha que recordar que el QI no deixa de ser un número resultat de realitzar un test estandarditzat que permet mesurar les habilitats cognitives d’una persona en relació al seu grup d’edat.

Dit això i abans d’ocupar-nos de les diferents eines que es poden utilitzar per a la identificació de les altes capacitats o talents específics, és necessari incidir en que, per a una detecció correcta, és precís començar en la primera entrevista amb la família, per establir el motiu de la consulta, elaborar la història clínica del nen o nena i recollir els antecedents familiars de la forma més exhaustiva possible.

És important disposar de dades rellevants sobre el desenvolupament de l’individu des de el seu naixement: desenvolupament psicomotriu, son a la primera infància, aparició i riquesa del vocabulari, persones amb las quals hi ha conviscut durant la primera infància, control d’esfínters, malalties en els tres primers anys de vida i un extensíssim etcètera, per a finalitzar recavant informació sobre els seus aprenentatges acadèmics.

Es fonamental crear un clima de confiança i ajudar als pares a expressar amb la major exactitud possible tots els aspectes vinculats al desenvolupament del seu fill o filla.

A la Fundació, per tal de complementar aquesta primera entrevista, instem als pares a omplir tranquil·lament a casa el qüestionari biogràfic de Silverman-Rogers. És un dels més complets i inclou dues seccions: la primera se centra en les característiques de desenvolupament del nen o nena fins als tres anys i la segona, en les seves característiques en el moment de la consulta.

Facebook Twitter Linkedin
    This entry was posted in Articles, Novetats and tagged , , . Bookmark the permalink.

    Leave a reply