La lateralitat auditiva

L’oïda és el sentit que assoleix un major desenvolupament intrauterí: al final del sisè mes de gestació l’orella hi és en el seu lloc i completament formada, encara que el fetus pot percebre sons procedents de la mare o de l’exterior des de la setzena setmana. Percep perfectament els batecs del cor de la mare i distingeix la seva veu entre altres, això sí, a través del filtro del líquid amniòtic que li serveix de protecció.

El Dr. Alfred Tomatis, otorinolaringòleg francès reconegut internacionalment pel seu estudi de la relació entre oïda, veu i psique, va establir la diferència entre dues funcions de l’oïda que no s’han de confondre: audició i escolta.

“Sentir és essencialment passiu; escoltar requereix adaptació voluntària.” (Tomatis, 1987).

En moltes ocasions, els pares ens comenten que el seu fill sent molt bé però que no escolta o només escolta allò que l’interessa. De forma intuïtiva estan diferenciant aquestes dues accions i posant de manifest que, encara que es pot sentir una amplia gama de sons, per a escoltar hi ha que parar atenció; i sense una bona escolta, els aprenentatges poden resultar molt difícils.

Tomatis va descobrir que la veu i l’oïda formen part d’un mateix circuit, de manera que un canvi en un d’ells indueix un canvi a l’altre i que és a l’escolta on l’oïda es troba lateralitzat. De forma senzilla es pot dir que sentim per les dues orelles però només escoltem per una, generalment per la dreta, i, per això, el nervi hipoglòs, responsable de coordinar els moviments de la llengua per la parla, també hi té normalment un recorregut més curt en el costat dret que a l’esquerre. Tan sols uns mil·límetres que redueixen en unes mil·lèsimes de segon el temps de resposta a un determinat estímul auditiu.

Tenint en compte aquest factor neurofisiològic entre d’altres, aquest autor sosté que una persona ben lateralitzada, encara que sigui de predominança esquerrana, ha d’escoltar sempre per l’orella dreta.

Personalment sempre m’ha cridat l’atenció la típica imatge d’una persona a la cabina de telèfon intentant escriure una informació que li està donant el seu interlocutor: subjecta l’auricular amb l’espatlla, que rellisca constantment per la dificultat de la postura generant una pèrdua d’audició i la consegüent sol·licitud de repetició de la informació sol·licitada ¡Evidentment!, mentre que aguanta amb la mà esquerra el paper o llibreta on escriu, ¡està intentant escoltar amb l’orella dreta i escriure amb la mà dreta!

Facebook Twitter Linkedin
    This entry was posted in General, Novetats and tagged . Bookmark the permalink.

    Leave a reply