Lateralitat: definició i bases neurològiques

La lateralitat és una funció cerebral superior, que requereix d’un desenvolupament neurològic adequat i que tracta de la distribució de funcions que s’estableix entre els dos hemisferis cerebrals. Quan es produeix alguna disfunció, es pot veure afectat el rendiment intel·lectual, emocional i locomotor del individu. És per això que dedicarem diferents articles a intentar esclarir alguns conceptes i fins i tot algun malentès que encara existeix sobre la lateralitat.

Per començar s’ha de dir que es tracta d’una funció molt més complexa d’allò que en principi es podria suposar i que no es circumscriu a la identificació de la mà que una persona utilitza de forma preferent en el moment de menjar o escriure. Malgrat que durant segles, en alguns països i davant una majoria de la població amb dominància destra, es va arribar a considerar fins i tot pecaminós ser esquerrà i se’ls imposaven severs correctius, de fer, aquest factor només és un dels indicadors de la lateralitat d’un individu.

Per analitzar la lateralitat en totes les seves dimensions, hi ha que establir quina és la dominància en quatre aspectes:

  • lateralitat auditiva,
  • lateralitat visual (que té una important complexitat motora i funcional),
  • lateralitat manual i
  • lateralitat de les extremitats inferiors.

I per entendre el seu funcionament necessitem alguns coneixements neurològics bàsics.

De la base del cervell parteixen dotze parells de nervis que, amb funcions motores i/o sensitives, surten pels forats de la base del crani i es distribueixen fonamentalment per la cara. Entre aquests parells es troben el nervi òptic i el nervi auditiu. El nervi auditiu dret s’encarrega de les funcions auditives de l’orella dreta i l’esquerra, de les funcions de l’orella esquerra i per això es diu que és una estructura o fenomen homolateral. També es pot considerar que és així per al nervi òptic, encara que el seu funcionament és més complex i ja s’explicarà amb més detall.

En el cas de les funcions de les extremitats superiors e inferiors, hi ha que recordar que el cervell està dividit en dos hemisferis, dret i esquerre, unit entre sí pel cos callós, constituït per milions de fibres nervioses. La informació de l’hemisferi cerebral dret creua cap el costat esquerre del cos i el controla, de la mateixa manera que l’hemisferi esquerre controla el costat dret del cos. Per això es diu que constitueixen una estructura o fenomen contralateral.

En un pròxim article comentarem el perquè de la dominància destra en el ésser humà.

Facebook Twitter Linkedin
    This entry was posted in Novetats, Reflexions and tagged , . Bookmark the permalink.

    Leave a reply