Què és l’SCAT (Test d’Habilitat Escolar)?

La sèrie III del test d’habilitat escolar (SCAT) va ser desenvolupat el 1980 per l’ETS (Educational Testing Service). Tots els drets de l’SCAT, sèries II i III van ser comprades a l’ETS, el 1996 pel Centre de Joves amb Talent (CTY) de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. La tasca principal en aquell moment es va concentrar en revisar l’SCAT per eliminar o canviar alguna de les preguntes que contenien en el redactat predisposicions de gènere, ètniques o culturals. El CTY va estar utilitzant el test des de 1985 per la identificació d’estudiants amb altes habilitats que poden necessitar programes d’educació especial, dels quals el CTY realitza cursos d’estiu o bé els ofereix la possibilitat d’una programació especial d’aprenentatge a distància. Des de 1997 el programa d’investigació de recerca de talents a nivell d’educació primària del CTY utilitza noves edicions per ordinador de l’SCAT per a la identificació d’estudiants talentosos a escala nacional.

Descripció de l’SCAT

L’SCAT mesura les habilitats verbals i quantitatives dels estudiants entre els 8 i els 17 anys (entre 3r d’educació primària i 2n de batxillerat). Habitualment s’utilitza per la comparació d’estudiants o grups de classes (és un excel·lent element per detectar la diversitat a les aules), comparant els èxits acadèmics en les àrees verbals i numèriques, estimant el desenvolupament de les seves habilitats i els èxits per poder assolir en aquelles àrees relacionades amb els seus èxits acadèmics. L’SCAT mesura una aptitud que té l’estudiant per aprendre abans de l’aprenentatge específic o el contingut dels nivells del grau específic. Per mesurar un nivell específic d’aprenentatge d’un estudiant o el nivell de coneixement s’hauria d’aplicar un test de rendiment escolar (el CTY empra el test denominat STEP).

La sèrie III de l’SCAT té dues parts ben diferenciades. La primera part, verbal, que consta de preguntes d’analogies per mesurar la comprensió de vocabulari de l’estudiant i, la segona part, quantitativa, que mesura la comprensió de les operacions numèriques bàsiques mitjançant la comparació de quantitats. Aquestes preguntes demanen que l’estudiant compari la magnitud de dues quantitats matemàtiques i prengui les decisions oportunes respecte a aquestes. Tals qüestions, posen el mínim èmfasi en la lectura i requereixen una major capacitat d’ingeni i perspicàcia que les preguntes tradicionals. El test ofereix tres tipus de puntuacions: verbal, numèrica i total. El tiemps de treball del test sencer és de 40 minuts (20 minuts per cada part).

La sèrie III de l’SCAT inclou tests a tres nivells de dificultat. Formes alternatives, les quals són comparables en contingut i dificultat, són validades per cada un dels nivells. L’SCAT va ser dissenyat per mesurar les habilitats verbals i numèriques dels estudiants entre 3r de primària i 2n de batxillerat. També pot ser utilitzat com un test de “nivell superior” (“above level test”), per poder valorar el màxim possible les habilitats d’aquells estudiants que son excepcionalment hàbils i es troben més enllà del límit superior de qualsevol test de nivell.

Característiques de l’SCAT III

  • El temps d’aplicació i les normes d’administració del test són les mateixes per tots els nivells. Això el caracteritza com un possible test adaptat a les necessitats individuals dels estudiants. Cap designació de grau apareix en els quadernets de l’aplicació, amb la qual cosa els estudiants a les classes poden estar fent diferents nivells del test alhora.
  • Les puntuacions directes per tots els nivells del test es converteixen en una senzilla escala de puntuacions estandarditzades. És possible, per tant, comparar el rendiment d’un estudiant respecte al d’altres estudiants que han fet altres nivells i formes diferents del test i anar assenyalant la progressió d’un individu durant un període de diversos anys.
  • Els tests són aplicables el temps suficient per oferir molta fiabilitat i així poder calcular el rang o la progressió dels individus o dels grups.
  • Els tests van ser dissenyats per ser tests o proves de capacitat abans que tests de rendiment.
  • Les sèries van ser estandarditzades d’una selecció acurada d’estudiants, escollits per ser representatius de la població nacional d’estudiants entre el 3r de primària i 2n de batxillerat.
  • Les condicions per la interpretació de les puntuacions estan fetes en els termes de categories de percentils, rang a usar quan les puntuacions son necessàries i en enneatipus, rangs a usar per a grups d’estudiants.

Desenvolupament de l’SCAT

El desenvolupament de l’SCAT va ser sol·licitat per l’ERB (Educational Records Bureau) a fi de reemplaçar el Consell Acadèmic en Examinació Psicopedagògica. El nou test ve a ser una prova que proporciona mesures vàlides i fiables de l’aptitud escolar dels estudiants abans de la seva etapa universitària.

El primer pas en el desenvolupament del test per l’ERB va suposar una revisió dels tipus de preguntes que podien ser utilitzades per proporcionar una indicació de les habilitats verbals i quantitatives d’igual manera que un càlcul total de l’aptitud acadèmica de l’alumne. Un programa experimental previ al desenvolupament de les sèries originals de l’SCAT el 1957 va analitzar l’eficàcia de 9 tipus de preguntes en la mesura de les habilitats del desenvolupament escolar. Els resultats van indicar que les analogies verbals estaven entre els 4 millors indicadors de l’èxit acadèmic. A conseqüència d’aquest estudi, a més que hi havia precedents rellevants (un test d’analogies emprat el 1947), que indicaven que la major part d’un test d’aptitud acadèmica es podia basar en aquest tipus de preguntes, es va decidir que la secció verbal de l’SCAT estaria compost únicament d’analogies.

Aquesta decisió basada en el tipus de preguntes per utilitzar en la mesura de les habilitats del desenvolupament acadèmic també estava basada en altres consideracions. En els anys següents, el programa experimental citat més amunt, l’ETS va dedicar un considerable esforç en investigar l’efectivitat de les preguntes basades en la comparació de quantitats com una mesura de l’habilitat numèrica i indicadores de l’èxit acadèmic. L’experiència va demostrar que aquest tipus de preguntes és una mesura efectiva i un indicador vàlid i, a més, posseeix dues altres característiques desitjables: 1) la quantitat de lectura ha estat reduïda a la mínima expressió i 2) es comparacions poden ser realitzades per estimació o mitjançant un judici basat en un concepte, emfatitzant d’aquesta manera l’ingeni i la perspicàcia. Degut a aquestes característiques les preguntes de comparació quantitativa poden ser respostes més ràpidament que un altre tipus de preguntes quantitatives. Per tant, la fiabilitat d’un test o part d’un test pot millorar incloent més preguntes en la mateixa quantitat de temps.

Tots els factors indicats van conduir a la decisió final que l’SCAT consistiria en una part verbal i una part quantitativa, que consistien cada una d’elles en 50 preguntes (amb quatre opcions de resposta cada una d’elles), i que serien creades dues formes de la prova. Els resultats de la validació del test van indicar que la quarta resposta possible a escollir de les preguntes quantitatives: “la informació proporcionada és insuficient per decidir”, era una font de confusió per als alumnes dels graus més baixos (nivell elemental de 3r a 5è de primària), per la qual cosa aquesta possible quarta elecció va ser eliminada de les preguntes quantitatives en el nivell elemental de la prova.

L’SCAT III, desenvolupat el 1980, conté moltes preguntes de les versions prèvies de l’SCAT, i també de n’han desenvolupat algunes noves. Entre el 5 i el 10% de les preguntes prèvies van ser revisades per a l’SCAT III, basant-se en els canvis curriculars que provocaven que algunes preguntes fossin menys rellevants a la mesura de l’habilitat acadèmica que tenien quan van ser originàriament desenvolupades. El menor número de canvis en la secció verbal de l’SCAT es va fer el 1996 quan el Centre de Joves amb Talent (CTY) de la Universitat Johns Hopkins va comprar els drets del test. Aquests canvis van ser supervisats per l’ETS per reemplaçar el llenguatge antiquat o paraules fora d’ús, o bé, per eliminar qualsevol predisposició ètnica o de gènere en les preguntes d’analogies verbals.

Facebook Twitter Linkedin
Bookmark the permalink.